Medalla d’Honor, premi a l’esforç continu
El Barça femení es va convertir ahir en el primer equip esportiu que rep la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, una de nou sense precedents i que engrandeix encara més el que està fent aquest equip pel club i per la societat en general. En un acte on hi va haver-hi cabuda per molt, inclús la interpretació en directe del “Coti x Coti”, i on Alexia com a capitana, en un discurs impecable, va demanar més instal·lacions i més inversions a la base, a l’hora que destacava que seguiran lluitant perquè casos com el recent de Rubiales mai més es produeixin dins o fora del futbol.
Una medalla que és el premi a un camí que fa molts anys que dura, perquè tot i que els èxits i els reconeixements han estat els fruïts dels darrers anys fa molt més temps que es madura i es treballa aquesta idea de poder equiparar els drets de les dones i els homes en el futbol i també a can Barça. Des d’aquell partit de les pioneres al Nadal del 1970, la primera Copa del Rei a l’any 1993 o la primera lliga amb Xavi Llorens a la banqueta al 2012, i Melanie Serrano a la defensa, fins a les dues Champions conquistades en tres anys molt ha canviat i aquesta medalla és un premi a l’esforç continu de totes, de les d’ara i de les d’abans de la primera a l’última.
Perquè com va dir Alexia han lluitat molt per arribar on son ara, i ho han fet dins i fora dels terrenys de joc, per aconseguir més i millors condicions, en forma d’horaris o sous, per fer el que més estimen, que és jugar a futbol. Les primeres i les que han vingut després no han pogut ser només futbolistes sinó que han hagut de dedicar esforços a temes que no eren seus, i aquí és on les institucions esportives amb l’ajuda dels governs encara tenen feina per fer perquè algun dia elles només s’hagin de dedicar a gaudir amb la pilota com fan ells.
I poden prendre com a exemple el Barça, que com a club sempre ha cregut i apostat per elles i que ha impulsat el creixement del futbol femení com quan va professionalitzar l’equip l’any 2015 o per exemple quan va incorporar-les com a resident a la Masia, i ahir alguna d’elles era a la recepció. I quan se’ls van donar les eines, elles van fer la resta perquè són molt bones però també per la seva cultura de l’esforç diari que els ha permès arribar a cotes tant grans com conquistar Champions o un Mundial de futbol.
I tal i com el Barça ho fa i ho farà, la resta han de seguir el camí i fer-ho amb més força si cal perquè si el Barça va omplir el Camp Nou tres cops ja i omple el Johan Cruyff cada quinze dies és perquè elles i el seu joc emocionen als que ens agrada el futbol. Amb la vaga desconvocada, aquest proper cap de setmana ja les podrem veure de nou on elles volen estar, dins els terrenys de joc, i segur que seguiran fent-nos sentir tant orgullosos de ser culers com ho fan a cada partit.
