Un Barça en plena construcció futbolística
El Barça masculí va arribar a l’aturada amb un empat a 2 al camp del Granada en un partit que va evidenciar que l’equip encara està en fase de construcció dels automatismes que han de ser els millors per afrontar aquesta temporada. Amb més recursos de qualitat a nivell de planter que la temporada passada però amb menys efectius en algunes posicions, Xavi i el seu cos tècnic tenen el repte de tornar la fórmula com ja van demostrar saber fer.
Perquè recursos de la qualitat de Joao Cancelo al darrera o Joao Fèlix al davant han implicat canvis i ajustos en l’onzé de cara a trobar la millor opció, i tot uniot a una plaga de lesions de jugadors tant importants pel joc de l’equip com Pedri, De Jong o més recentment Lewandoski o Kounde.
I amb tots aquests nous recursos, Xavi ha pogut canviar de sistema d’inici i durant els partits, i ho fet amb una clara vocació d’anar a pel partit. Si l’any passat l’equip va créixer a partir d’un 4-4-2 amb molta presència del mig camp i una solidesa defensiva molt important, ajudada per la posició de Kounde com a lateral, aquesta any l’aposta de nou torna a ser per obrir el camp però també per posar els jugadors de qualitat pel mig.
En els primers partits de Joao Cancelo la sorpresa va ser veure’l jugar per dins com a mig centre en un esquema que deixava només dos defenses al darrera per defensar a l’únic davanter del rival, essent l’exemple més clar la golejada contra el Betis a Montjuic. Però com sempre passà, quan algú funciona els rivals busquen com fer-li front i la fórmula la va ensenyar el Celta a Montjuic amb un 5-3-2 que va fer molt mal a l’equip tot i la remuntada final.
Aquell dia Xavi va recuperar una tàctica clàssica en la història del futbol, , la mítica WM o sigui un 3-2-2-3 que va servir per remuntar contra els gallecs en un tram final de partit boig. L’aposta atrevida va seguir contra el Sevilla amb una aposta per un 4-2-4 amb Gavi al mig amb Gundogan i amb Rapinha més pendent de fer de segon davanter que d’actuar de mig campista, però la lesió del brasiler va fer tornar l’equip al 4-3-3 clàssic.
I al darrer partit contra el Granada de nou aposta pel conegut 4-3-3 que va tornar a prendre mal contra el 5-3-2 del rival que, com el Celta, es va avançar amb dos gols a la primera meitat. Sense remuntada aquest cop, el que si sembla clar fins ara és que Xavi està intervenint més en el joc de l’equip però també que encara cal trobar la tecla guanyadora de nou, amb la imprescindible recuperació dels lesionats, i recuperar la identitat i personalitat que van fer campió aquest equip la temporada passada.