Ser del Barça és…

El Barça masculí va tancar la pretemporada dimarts amb una golejada al Gamper en el tram final de partit, en el primer partit disputat a la nova casa dels culers, l’estadi de Montjuic. A l’altre canto del planeta, la selecció espanyola femenina aconseguia la fita històrica d’accedir a unes semi finals d’un Mundial amb una participació més que destacada de les culers.  

Va ser una estrena com a local que venia marcada pel relat instaurat als darrers temps per alguns mitjans, el que diu que pujar fins allà  suposa un repte majúscul pels culers, poc més que pujar gairebé al Pedraforca en ple estiu, No obstant, els culers van demostrar que tenen ganes de Barça, amb 35.234 espectadors, una entrada prou bona donada l’època de l’any.

Aquesta assistència a l’estadi de ben segur que serà notícia a cada partit a Montjuic, perquè és el que interessa a alguns mitjans pel seu relat, i que cada cop se’n pugui parlar menys serà el millor per l’equip, que necessita el suport de tots els culers com per exemple l’any passat. Que deixar el Camp Nou i anar a un altre estadi no és agradable és una evidencia, però també ho és que era necessari i pujar a la muntanya màgica  no és la odissea que alguns pinten.

Un Gamper marcat pels joves, que liderats per Lamine Yamal,  varen remuntar el resultat als darrers minuts contra els anglesos, amb protagonisme també per Abde, Ansu i  Fermín, tots ells formats a casa. Un partit que hauria de marcar el futur però també el present esportiu del club, perquè si cal tenir paciència amb els joves però també cal apostar-hi fermament i oblidar els cants de futbolistes com Neymar, que són més passat que present ni futur pel club.

I en un altre fus horari feia història la selecció espanyola femenina al superar a Països Baixos i accedir per primer cop a unes semi finals del Mundial, tota una gesta per un grup ple de futbolistes amb passat, present i futur blaugrana. De fet els dos gols varen tenir color  blaugrana, el primer de la multitasca Mariona de penal i el segon de Salma Paralluelo, en un onzè on també van brillar Aitana, Irene Paredes, però també les Cata Coll en porteria i Laia Codina a l’eix, sense oblidar els minuts d’or d’Alexis.   

Aquesta classificació no és frït de la casualitat, sinó de l’aposta ferma pel futbol femení feta en els darrers anys a la lliga espanyola, amb el Bilbao i l’Atlètic de Madrid des de sempre però amb el Barça liderant des de  fa anys al apostar fermament per anivellar les condicions en el futbol professional. I fer-ho des d’un model en el que  s’aposta per fer créixer el talent a  casa  sense oblidar el talent estranger, que contrasta amb els que compren clubs i futbolistes, però no s’atreveixen a obrir el seu estadi gran per les seves jugadores.

Perquè ser  i viure el Barça és tot el que hem viscut aquesta setmana, des de uns joves que il·lusionen als culers, uns mitjans que volen imposar un relat i unes futbolistes culersa que ens fan alegrar per les seves alegries i èxits quan no vesteixen de blaugrana. I si ser culer és tot això i molt més, però sempre és i serà el millor que hi ha.