Temps era temps
L’any 2010 Sandro Rosell guanyava de manera clara les eleccions a la presidència del Barça i succeïa a Joan Laporta com a president. Després de més de tres anys de campanya en favor de qui fou vice president, i de desprestigi de Laporta amb vot de censura fallit inclòs, la nova junta va entrar amb un nou model i un desig de passar factures a l’anterior, inclús impulsant una acció de responsabilitat contra aquests.
En aquest context on tot l’anterior era dolent i els nous eren la solució, i amb una premsa anestesiada per les suposades virtuts de la nova junta, va néixer la iniciativa de Racó Blaugrana, una veu independent en català per explicar millor tot el que passava a can Barça i que ningú explicava aleshores.
Eren temps de fotocopies en blanc i negre amb un equip que rutllava gairebé per inèrcia, amb els Messi, Xavi o Iniesta guiats per Guardiola a la banqueta, i amb una junta més preocupada de portar als jutjats el passat que de mirar endavant. I érem pocs, aquí i fora de Catalunya, els qui explicàvem el que era cert i el que no del relat que s’imposava arreu sobre la situació del club, com quan per exemple ens volien vendre que l’acord amb Qatar era amb una fundació i no per patrocinar el país qatarí arreu del món.
El cas Neymar va suposar la sortida de Sandro Rosell i l’arribada a la presidència de Josep Maria Bartomeu, ratificada àmpliament a les urnes per un triplet de títols que ha va tapar tot, des de la sanció de la FIFA fins a l’acord per condemnar el club pel fitxatge del brasiler. Amb Masferrer com a home fort del president , el club va decidir controlar més les xarxes amb un tema que acabaria en l’anomenat Bartogate, i del que aquesta setmana se’ns revelaven nous aspectes com els diners suposadament ingressats per protegir el president.
Amb l’equip perdent una peça a cada bugada i amb una renovació fallida, però milionària, del planter tot va deembocar en una golejada vergonyosa i en l’anunci que Messi volia marxar del club. Un escenari que va fer que els socis fessin marxar Bartomeu del seu lloc amb un vot de censura que va servir pel fi final però també per altres adjacents no previstos. I després d’una campanya eterna, Joan Laporta tornava a ser president del club gairebé 11 anys després.
I aquí ens trobem, amb dos anys de mandat de la nova junta sense Messi però també amb unes famoses palanques que van ajudar a l’economia i a conquistar la lliga la temporada passsada gràcies un planter liderat per Xavi des de la banqueta que combina experiència i molt talent jove. Tot plegat amb un entorn, premsa i xarxes més moguts per interessos propis que per fets com mai havíem vist, i que massa cops posen el seu relat per davant de la realitat del club.
Aquí es on decidim que la veu del Racó en format web, a Youtube i a Twitter hem estat sempre presents, s’ha de tornar a escoltar i reprenem aquest camí per seguir explicant el que calgui sense representar els interessos de ningú. Parlarem molt de futbol femení, perquè ens apassiona, d’Història del Barça, una altre debilitat, però també de futbol masculí i com no de d’un entorn blaugrana que coneixem bé.
Benvinguts de nou a la nostre web, apreteu-vos el cinturó que ens ho passarem bé!!
